L'història del Drac a Sant Quintí de Mediona

La primera referència escrita del Drac a Sant Quintí de Mediona data del 18 d'agost de 1853 en el diari barcelonès "El Presente" que hi diu: "Fiesta Mayor de San Quintín de Mediona. Se celebra la espresada fiesta en los dias 20, 21 y 22 del corriente mes. Por la tarde dia 20 empezarán á recorrer las calles de la población los dos Drachs (viejo y jóven) arrojando fuego a cual mas, como se acostumbra todos los años. (...)". Així doncs, aquesta noticia ens diu que ha Sant Quintí de Mediona l'any 1853 ja havia dos dracs, un d'antic i un de nou, i per tant, la utilització de la figura del Drac en les celebracions quintinenques, venia de molt abans d'aquesta data.

Deu anys més tard, en el llibre de despeses de la confraria de la Verge de les Neus de l'església de Sant Quintí, amb data de 25 de juliol de 1863 i diu: "lo foch pals Diablas, y Drach costa 93 rals".

El 13 d'agost de 1895, a La Vanguardia hi posava: "Fiesta Mayor de Sant Quintí de Mediona (...) ademas de las serenatas que ejecutara la orquesta Muixins de Sabadell, delante de la Casa Consitorial, habrá el tradicional «Drach» baile de Diablos (...)", aquest Drac es la mateixa figura que surt en el Costumari Català de Joan Amades, en la pagina 33 en l'apartat dedicat a les celebracions de la diada de Corpus.

Per la documentació trobada, sabem que aquest Drac va sortir per la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, des de l'any 1895 fins l'any 1935. Tanmateix, després d'haver estudiat l'apartat de la Festa Major, en els llibres de comptes de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, s'ha pogut constatar, que entre els anys 1920 i 1934, l'Ajuntament quintinenc va incrementar i molt, la subvenció de la pirotècnica del Drac, ja que si per aquest concepte, en l'any 1920 es van pagar 10 pessetes, en l'any 1926 van ser 15 pessetes les que es van pagar, i l'any 1930 van ser 25 pessetes, arribant l'any 1933 a pagar-ne 50 pessetes. Aquest increment equival a un augment del 500% amb només 13 anys. En aquesta època el Drac de Sant Quintí de Mediona també feia alguna que altra sortida, com la ballada que va fer per la Festa Major d'Igualada, el 23 d'agost de l'any 1930, per la qual va cobrar 75 pessetes.

Aquest Drac es guardava en l'edifici del Capítol (lloc on actualment hi ha l’Ajuntament) però al cap d'uns dies d'entrar les tropes franquistes a Sant Quintí, l'any 1939, aquest va ser cremat. Aquest incident va motivar que des de l'any 1939 fins l'any 1953 la vila de Sant Quintí de Mediona no tingues un Drac propi. Per aquest motiu, els dies de la Festa Major, l'Ajuntament havia de contractar aquesta figura a una altra població.

Per suplir la mancança de la figura del Drac, l'any 1954 molts quintinencs es van mobilitzar per recollir diners per construir-ne un. Aquest fet està reflectit en el llibre d'actes de l'Ajuntament de Sant Quintí, i que diu: "expuso el Sr. Delegado de Festejos que un grupo entusiasta del «Drach» habia hecho una subscripción entre todos los vecinos y vereneantes, con el fin de reunir fondos para la adquisición de un nuevo «Drach» tant tipico en esta villa, y con el fin de engrandecer nuestra tipica Fiesta Mayor".

L'actual Drac de Sant Quintí de Mediona es va estrenar el dissabte de la Festa Major de l'any 1954, un document datat el dia 30 de desembre de 1954, extret del llibre d'actes de l'Ajuntament hi posa: "Se acordo aprobar las facturas de Don Ramiro Rafecas que ascienden a dos mil novecientas setenta pesetas por los jornales invertidos en la construcción de un Drach, para enaltecer nuestra Fiesta Mayor. Y tambien se aprobo la factura de Don Antonio Bou de un importe de doscientas sesenta y seis pesetas por los jornales y materiales invertidos en pintar el Drach y los Gigantes".

Encara que aquest document parli dels artesans i del cost de l'obra, no podem oblidar-nos de qui el va dissenyar, ja que això va anar a càrrec del pintor i dibuixant Emili Ferrer. Sembla que aquest es va inspirar, creant una figura que imités el cos i les ales de l'antic Drac de Sant Quintí, i que la forma del cap fos semblant al del Drac de Vilafranca.

El padrí del bateig d'aquest Drac, va ser el folklorista i etnògraf Joan Amades, tot dient aquestes paraules: "La nostra salutació al Drac, que no dubtem que com els Gegants serà un digne representat de la casa dels dracs que poblen per aquesta terra beneïda, que no passen de la cinquena (en tot Catalunya). Confiem d'ell així mateix que no desdirà dels de la seva estirp, que campajarà pels carrers de la vila testa alta, airós i arrogant, traient foc pels queixals, fent-se fer pas, arreu, harmonitzant la remor del seus aspectes de fúria, amb la dolça harmonia del flabiol. Benvingut sigueu doncs entre nosaltres".

L'actual Drac es va construir amb el cap massís, però aquest fet provocava que els portadors s'abalancessin cap endavant, i això feia molt complicat portar-lo, aquest problema es va solucionar en buidar-ne el cap.

També el seu color anat evolucionat el llarg dels anys. Quan es va estrenar l'any 1954, anava pintat de colors verd i negre, però cap els anys 70 es va canviar el color verd pel vermell, el negre va continuar igual, i si van afegir unes escames de color blanc, actualment aquestes escames son platejades.

Antigament el Drac ballava al so d'un flabiol, més endavant ho va fer al so de la gralla. L'any 2007 es va crear una colla de timbalers que son els que actualment l'acompanyen al seu pas.

M. Àngels Mata Quintana
Grup d'Estudis Històrics i Culturals de Sant Quintí de Mediona (GEHIC)